L’estacada

A les acaballes del franquisme, un grup d’estudiants de l’Institut de Batxillerat de Granollers vam organitzar un festival per recaptar fons pel viatge d’estudis a Palma. Els artistes convidats: Joan Isaac i Lluís Llac. Mentre vigilàvem l’arribada de la Guàrdia Civil, el pavelló d’esports, ple de gom a gom, esclatava cridant llibertat.

Qui m’havia de dir llavors que aquell meu heroi hauria d’acabar recolzant corruptes. Inspirat en aquella Estaca que em portà a córrer davant els grisos, dedico aquesta adaptació als dos personatges que més han putejat, perdó, als ciutadans de Catalunya.

L’estacada

Un tal Mas ens parlava
de bon matí a TV3
mentre patíem retallades
i el govern no feia res

No veus Mas la putada
que ens fas a tots plegats?
Si aviat no et fem fora
tots serem foragitats

Si ens hi posem tots, cauràs
i molt de temps no duraràs
si omplim de vots les urnes
ben segur, te n’aniràs

Ja sé Artur que no hi contes
et creus capitost, cabdal
deixa’t de romanços i històries
que això acabarà mal

Molta gent a la Diada
manifestant-se, és el seu dret
molta gent emprenyada
amb tu també, President

No veus Mas la putada
que ens fas a tots plegats?
Si aviat no et fem fora,
tots serem foragitats

Mentre esperem l’hora
de fer-te ex-President,
pensem com farem fora
a l’altre President

I quan li toqui al Mariano
farem el que hem de fer,
omplir de vots les urnes
i fer-lo fora també.

José SIMÓN GRACIA

You may also like...

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

La moderación de comentarios está activada. Su comentario podría tardar cierto tiempo en aparecer.